Deixar-ho tot, però no del tot, perquè te'n vas en família. Decidir, a les portes dels quaranta, fer aquell pas que sempre havies volgut fer. Aprofitar facilitats que fan menys aventura l'aventura, i afegir-hi entrebancs (propis i aliens) perquè almenys la salsa piqui una mica. Carregar el cotxe de trastos i il·lusions, de ganes de menjar-te la nova ciutat. Trobar-te que, al cap de cinc mesos, se't menja una mica ella a tu. Ella, tan monumental i majestuosa com monòtona i freda. Tan verda i endreçada com grisa i impenetrable. Tot tan controlat com sorprenentment caòtic. I no, no ho has deixat tot, però et falten massa coses.
Així ha estat Viena per a mi aquests primers mesos. Aquesta és la Viena que he intentat entendre cada dia. Viena és això, i no necessàriament tot alhora, i a estones res d'això també, com quan surt el sol i la gent sembla que somriu i es relaxa, o quan un dissabte al matí passeges per Naschmarkt i sents les olors i les veus que et transporten, amb una empenteta d'imaginació, més a l'est i més al sud, o quan t'oblides de l'accent vienès, de l'hostilitat de certs funcionaris i de la humitat glaçadora per improvisar fragments de vida de turista que per moments t'alliberen de neures i neguits. Cada dia ha estat una petita lluita amb la Viena que m'espera al carrer i la que se m'ha ficat a dins.
Però de cop i volta (literalment) també ha arribat la primavera, i Viena s'ha tenyit de sol, flors i refilets. Allò que diuen que el clima afecta l'estat d'ànim no és un tòpic, i fins i tot els vienesos, tan avesats com deuen estar al fred i a la reclusió, sembla que desprenen una altra energia amb l'arribada, confiem que imparable ja, de la bonança. O potser sóc jo, que el prisma primaveral m'ho fa veure i viure tot amb millors ulls i menys enyorances.
He maleït la decisió unes quantes vegades, però sento que he superat la primera prova, les hostilitats del desarrelament i els episodis de frustració en les meues batalles lingüístiques. Sento que, si no passa res, això va per llarg, tan llarg com permeti el pròxim hivern. I mentrestant, gaudirem de la primavera i qui sap si neix una petita història d'amor.
les grans lluites com més costoses més bones són les celebracions un cop guanyades, no baixis la guàrdia, endavant i que l'espurna es torni flama.
ResponEliminaTe'n vas a Viena i no ens dius res?? Tu creus que ens n'hem d'assabentar 5 mesos després, quan ja ha passat el pitjor de l'adaptació?? No tens perdó de Déu. Jo sí que m'he quedat patidifús.
ResponEliminaBé, sembla que el bon temps ha arribat també al teu estat d'ànim, cosa bona. Just quan aquí portem uns quants dies que no veiem el sol ni per casualitat, però a mi ja em va bé, no tinc pressa per veure'l. A veure si aprofites la bonança per posar-te a la butxaca alguns vienesos, així després, quan torni l'hivern, ja no et costarà tant apropar-t'hi. Una història d'amor? Explica.
Per cert, una ruta que inclogui Viena és una de les opcions que barallo per aquest estiu.Qui sap si encara ens trobarem per allà.
Ostres, benvolguda Patri, aventura valenta la vostra! I segur que, com aquesta primera bonança, els moments durs quedaran enrera ... ANIMS I FORÇA !!!
ResponEliminaJoan, gràcies pels ànims! Sàvies paraules les teues, espero que siguin un bon oracle també. No sempre és fàcil mantenir viva la flama, però perseverarem. :)
ResponEliminaTens raó, XeXu, no tinc perdó i em fustigo tant com calgui. De fet, però, el blog ja el tenia abandonat de feia més temps, eh? Ara, no et negaré que segurament m'hauria anat bé el caliu de la blogosfera per afrontar tantes gelors. En fi, sóc una mica així...
No et pensis, que just escric això i va i ens torna a fer una mena de còctel hivernal de núvol, pluja, plugims, vent, calamarsa i neu que fa desesperar.
Haha, aquesta història d'amor no té cap interès. Em referia a la relació meua amb la ciutat. Però si no s'ho curra més, ho té clar.
Viena a l'estiu? Molt bé! Segur que és una destinació molt millor que a l'hivern (encara no t'ho puc assegurar). Perquè vas de camuflatge per la vida, si no ves si no podríem fer una cerveseta. ;)
Gràcies pels ànims i la força, Ciutadà! Ens aniran bé per als pròxims reptes que ens depara l'aventura vienesa. ;)