Abolir la nostalgia
Es la hermana tullida del deseo.
De nada verdadero se predica.
Le place avasallar: busca vasallos.
No le miréis las manos,
perder es imposible.
Abolir la nostalgia, esa tenia violenta,
esa impotencia desovillada en máscara,
mi desdentada amiga más voraz.
Untarle el cuerpo de brea y de vergüenza.
Sea
la desolada quimera del presente
nuestro empeño imborrable.
Jorge Riechmann
La tria del poema no és casual. Són dies de nostàlgies invasores que s'han instal·lat a casa i sembla que de moment no volen marxar. Però que s'hi estiguin més o menys temps només depèn de mi, ho sé. Així que, com diria el bon Feliu, "un present només per compartir-lo, sumar presents per al demà".
Diuen que la poesia no agrada fins que trobes algun o alguna poeta que t'impacta i que t'obre un món nou. Jo encara espero el moment, i francament, no hi confio. Però si tu has arribat a aquest nirvana literari, enhorabona. Que passi la nostàlgia que aviat tindrem aquí la primavera, i ja veuràs que bé. Ho dic per dir, a mi ja m'agrada l'hivern, però a la gent normal li sol agradar la primavera...
ResponEliminaGran troballa! Moltes gràcies per compartir-la.
ResponEliminaExplica la llegenda, que en un lloc molt remot de la geografia catalana i molt maltractat per les inclemències. Els seus habitants, avorrits de nostàlgia, van crear un ritual per neutralitzar-la: un bon plat de pasta amb la salsa més hipercalòrica de tots els continents, una hamburguesa vegetal amb una muntanya de patates fregides, un bon pastís de xocolata i una pila de glops de vi negre o cervesa. Tot, això és molt important, acompanyat d’algú que t’escalfi per dins i amenitzat amb una coreografia a vuit potes de la versió més canina de “con la mano levantá”.
Ostres, XeXu, això de nirvana literari és molt elevat. No pas, eh? Jo el nirvana literari només l'he fregat amb... callo. ;)
ResponEliminaHahaha, em fa gràcia estar inclosa en el grup de normal. Puc arribar a ser molt rareta. Però sí, en aquest cas et dono la raó: no m'agrada l'hivern. Potser és això, que falta que arribi la primavera. De moment la nostàlgia ha passat del sofà a les golfes, amagada. Espero que s'hi estigui una bona temporada i, encara més, que obri la finestra i toqui el dos.
Gemma, aquesta llegenda mm... no sé, no em sona, però sona bé. :) Trobo que aquest ritual fa pinta de ser eficaç, el provaré. Com li deia al XeXu, sembla que ara per ara la senyora N la tenim neutralitzada. No ho sé, aquell dia era un d'aquells dies... i també deu ser el canvi de dècada, que s'atansa.
Gràcies a tu, per compartir la llegenda! ;)