Anit em vaig empassar el programa El foraster (empassar en el sentit de 'fer passar retina avall', no de 'creure incautament', Déu me'n guard). És un producte que no m'ha agradat mai. Aquella manera de parlar cridant marca de la casa, com si això fes més proper, més "de poble"; aquelles brometes (també en declamació sonora ascendent) per fer ambient; aquells aplaudiments escarrassats; aquell mantell de benevolència que ho embolcalla i ho unifica tot, com si en un poble tot fos bonic, idíl·lic i harmoniós, i aquesta fórmula d'història entranyable + musiqueta evocadora de fons per arrencar la llagrimeta després de les riallades... Buf, mandra infinita.
Però anit hi vaig deixar aturada la tecla del comandament i vaig fer penitència. Per què? Perquè hi sortia un poble de les terres que habito, Masdenverge, i tenia curiositat pel retrat. Una curiositat que, més enllà del poble en si, ja se m'havia despertat a la prèvia (al llarg de la setmana, amb la publicitat diguem-ne insistent tan típica de TV3), en què el locutor pronunciava el topònim com si s'escrivís Mas d'en Verge en comptes de Masdenverge, és a dir, accentuant 'Mas' i 'Ver' i no únicament 'ver', que és com es diu. Ho vaig fer saber als responsables via Twitter; en vaig treure un 'like' del programa (és el que tenen les correccions, que s'han convertit en un clam sord enmig del silenci de la pèrdua de rigor, lingüístic en aquest cas). Tot i així, guardava l'esperança que el presentador, després d'haver passat quatre dies al poble parlant amb la gent,
I tornant al retrat que m'encuriosia, em centraré en el primer personatge entrevistat (ui, veig que va ser el tercer, que la tecla del comandament va arribar tard), un noi jove que feia poc que havia tornat a viure al poble, taurí, embolador
Al Quim Masferrer li recomanaria aquest article, perquè li obrís el camp de visió per fugir de tòpics, etiquetes i simplificacions, però suposo que la "gràcia" del programa és precisament aquesta pàtina de superficialitat revestida d'anecdotari acrític per mostrar una postal ideal destinada al simple entreteniment sense filtres.
(El foraster és el programa estrella de la tele pública de Catalunya. Perplexitat infinita... o no).
Em sembla que el teu article té un punt de crítica a TV3, un punt gran, i amb TV3 no m'hi ficaré perquè trobo que sovint se la critica en excés perquè els catalans som perfeccionistes de mena, i volem que tot estigui perfecte, i com que no pot ser ens queixem. En realitat, només busquem queixar-nos, i necessitem motius, són així. Està clar que es fan coses malament, sempre hi ha marge de millora, per descomptat, però si no la tinguéssim seria un drama absolut i tots ploraríem molt.
ResponEliminaAmb qui sí que em ficaré és amb en Masferrer, que trobo insuportable des de sempre. Quan anava amb Teatre de Guerrilla, ja es feia passar per algú de poble, com els seus companys. Ja feien pena llavors, i me'n segueixen fent ara. Pena en el sentit de semblar lamentable, no de tristesa (a que t'imito bé?). El programa no el segueixo, ni ho he fet mai, quan el veig aparèixer apago el televisor, i mira que això d'empassar-se programes narcòtics és el més normal a aquelles hores, que només tenim el cervell per a això. Però amb aquest no puc. No obstant, amb la descripció que n'has fet tu, que és molt acurada, agrada a moltíssima gent, que és precisament el que busquen. I queda claríssim que el programa persegueix la llagrimeta fàcil i mostrar una visió entranyable dels poblets, quan és evident que no tot és tan bonic allà. No sé què passaria si parlessin del meu poble, però entenc que té vocació de distreure i ja està, i a molts ja els serveix. Què hi farem, en nosaltres tenen dos detractors, però no canviaran massa les audiències per això.
Ei, no havia vist que hi havia entrada nova ... i a més de 'proximitat' ;)
ResponEliminaAra arribo jo per a rebaixar l'extremisme crític. És cert, que l'impostura rural és cansina però la fòrmula l'hem d'agafar com aquells 5 minuts de glòria de la que va parlar Warhol. A la gent li agrada veure's a la tele, perquè la gent anònima i quotidiana no hi surt mai a la tele, només està plena de gent histriònica (com més millor i el sr. Masferrer n'és un bon exemple) i aquest auto-reconeixement 'del poble' es el que salvaria del programa. Una forma de donar-los veu i de dedicar-los una festa en el seu honor.
Ara bé, l'actitud pseudo-antropològica del presentador com si estigués fent treball de camp per l'Amazones és d'una vergonya aliena absoluta.
El de Masdenverge en concret el vaig veure tot i l'escena bovera ... lamentable :(
Esperem més publicacions ... més més més
Que rondinaire que soc! Veig que coincidiu en la crítica a la meua crítica, però que ens uneix almenys la crítica al Masferrer, més evident en el XeXu, més dissimulada en el Ciutadà K.
ResponEliminaXeXu: Sí, tens raó que sóc molt incisiva amb TV3, però et diré que fa més de sis mesos que és l'únic canal que veig per problemes tècnics i, si més no per sobredosi, és normal que no tot em semblin flors i violes i que fins i tot m'animi a estones amb l'"acoso y derribo". De tota manera, també crec que per molt "nostra" que sigui la cadena i que hàgim d'agrair-ne l'existència (l'agraeixo, molt, no en dubtis), no puguem opinar sobre tot el que no ens n'agrada. D'acord, en el meu cas moltes coses, però és perquè soc així, de tarannà queixós. ;)
Per cert, no sabia que eres "de poble", et feia urbanita de pedigree.
Ciutadà K: "Extremisme crític", uf, estic una mica acollonida de mi mateixa... Sí, sí, em queda clar que he d'apaivagar la queixa compulsiva; si no, quan sigui vella seré (encara més) insuportable, hahaha! Vostè és un professional de la crítica audiovisual, i es nota. Però ostres, això dels 5 minuts de glòria ho pot justificar tot, no? Ai, no sé... Que segur que és una mica aquesta, la premissa del programa, però més enllà que els protagonistes dels 5 minuts es vegin a ells mateixos per la tele, no li acabo de veure l'interès. M'agrada o no m'agrada, m'arriba o no, per aquí em moc jo. És com quan m'han intentat explicar totes les virtuts i meravelles de "Moonlight"; per mi és un toston de dalt a baix. Això sí, m'agrada llegir què hi ha darrere d'aquests productes per entendre (o intentar-ho) per què tenen tant d'èxit o reben premis importants. I vostè, d'explicacions d'aquestes, en té un niu i sempre és un plaer. ;)
Gràcies als dos!!!