Viatges

Viatges de descoberta, de primera vegada, de creixement, d'estudis, de feina, d'aventura, de parella, d'amigues, de crisi existencial, d'escapada, de desconnexió, de vacances simplement... Destinacions, durades i experiències tan variades com colors de cels i terres, gent i parles, emocions i neguits.

Aquests són els viatges viscuts i que guardo en fotos, records i experiències. Viatjar ha canviat molt; és llei de vida i d'evolució. Com jo tampoc sóc la mateixa persona, per la mateixa llei. Canvien els viatges, i la manera de viatjar, perquè canvia el món i perquè canviem les persones. La Clara ara em diu d'anar al Marroc, i a mi em ve la temença de trencar tota la màgia que guardo del meu primer viatge, en tren, a aquelles terres. És com no voler tornar a veure la teua pel·lícula preferida per por de trobar-hi defectes i trencar l'embadaliment. I, d'altra banda, a Berlín me n'hi aniria cada tres mesos, per exemple. No ho sé, contradiccions d'aquelles...

Ara la situació no ens permet fer grans viatges, ni escapades sovintejades de cap de setmana. Però per Reis ens vam regalar un viatget a Madrid de quatre dies, amb una excusa professional, i ens n'hi anem demà. No és ni primera vegada, ni descoberta, ni aventura així d'entrada, però tot i el poc exotisme que desprèn, m'alegra comprovar que la perspectiva de preparar motxilla, agafar l'avió i tenir quatre dies per patejar carrers, veure alguna expo, respirar l'ambient de Chueca i tastar noves menges amb un bon vinet, em segueix generant el mateix plaer de sempre.

Recordar és una altra manera de viatjar i Madrid també és Ismael Serrano, Ismaelito per als amics. Aquesta és una de les cançons que més m'agraden, del meu disc preferit, La memoria de los peces, una música a la qual, de vegades, també em costa tornar.