Demà, estelada al coll i pancarta en mà, sortiré al carrer per defensar el dret a ser, un dret tan bàsic i elemental que, en ple segle XXI, encara s'ha de reclamar.
Però demà, 11 de setembre, mentre ens preparem per a la manifestació, en un poble de l'Espanya fosca i bàrbara torturaran fins a la mort un animal indefens. Suposo que sabeu de què parlo. Fa dies que es recullen firmes per evitar-ho, i avui m'ha arribat una altra iniciativa, in extremis, encaminada a això mateix. Per això també aprofito el meu petit espai per demanar-vos que hi participeu (és menys d'un minutet de res):
https://www.facebook.com/escritorarosamontero/posts/328133460615186
Amb el desig que demà sigui un gran dia... molt bona Diada a totes i a tots!!!
Quin escrit més sensat, m'agrada la gent que no es torna boja amb eslògans buits i que té en compte què signifiquen els seus actes. Ho tens clar, i jo hi estic d'acord. Volem la independència, começant perquè ens la deixin voler. Però aconseguir-la i tirar el país endavant no serà o seria flors i violes, haurem de patir molt i d'això n'haurem de ser conscients. Dependrà de tots que ens n'acabem sortint. Altres ho han fet, nosaltres també hem de poder.
ResponEliminaNo puc accedir al facebook aquí a la feina, i si cal tenir-ne per participar, tampoc no ho podré fer, em sap greu.
totalment d’acord! tenim dret a ser el què vulguem ser.
ResponEliminaquè podem esperar d’un país que en nom de la cultura defensa el sofriment i l’agonia d’un animal indefens? res de bo. segur.
a les 18 h per la llibertat!
bona diada!
crec que ahir vam fer una molt bona feina: reclamar el que és nostre! a veure si els polítics ens escolten, ens respecten i actuen en conseqüència. si no, guillotina!
ResponEliminala lluita serà llarga, però hem d'aconseguir-ho!
Aquest escrit, tot i la moderació, em va sortir més eufòric del que estic ara. A mesura que passen el dies, que veig segons quines imatges, que llegeixo segons quines "notícies" i segons quins comentaris (i no parlo dels que fan els enemics de sempre, que aquests són molt previsibles), em sento més escèptica, més manipulada i (no ho negaré) més espantada. Però fins que no tingui el cap una mica clar, no vull parlar gaire.
ResponEliminaSobre l'altre tema... no es va aconseguir res, però la lluita seguirà. Aquesta causa, almenys, la veig molt més evident.
En tot cas, gràcies com sempre per passar per aquí i comentar! Comparteixo molt el que dieu i em sembla que, amb tots els dubtes i matisos, estem en el mateix barco.