Sembla que s'acosten canvis. Aire fresc. Evaporació. Condensació. Pluja? Tant de bo. Una pluja que es deixi caure decidida, sense pausa ni escletxes, implacable i duradora. Tot apunta, però, que serà tempesta. És igual. L'important és que faci net.
dimarts, 21 d’agost del 2012
La xafogor
El cos sua, degota. Ha de suar per mirar de desempallegar-se d'aquesta calor sufocant. L'atmosfera, però, també és humida i va carregada de partícules que no deixen espai a les molècules corporals que es volen desprendre (no per capritx, són coses del termòstat). No hi ha treva. La pressió de l'entorn és aclaparadora. I el cos fa el que pot: es venta, es desprèn de tot el que l'embolcalla però guardant-se prou de provocar cap escàndol; deixa anar un renec, a tot estirar, i, enganxifós, segueix trampejant els dies, uns dies que s'allargassen com una mala ombra sense ni un bri d'aire.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Fa tants dies d'això que ja no sé si parles en sentit estricte o figurat. Per aquelles èpoques feia una calor de morir-se, oi? Bé, però és igual, si és que el que volia dir és una altra cosa. Majúscules? Ara poses majúscules? Caram... canvis a la teva vida? En els petits detalls és on es nota que alguna cosa passa...
ResponEliminaSí, ja en fa dies, afortunadament. Tot i que la metàfora segueix vigent.
ResponEliminaJa ho veus, ara escric les majúscules. Després de fer apologia de la minúscula, ara m'ha pegat per aquí. Trobo que és més estètic i més presentable, mira. Però també segueixo escrivint en minúscules; ho vaig combinant, segons com em surt.
Que pesada sóc, eh! ;)