Ma mare ha sigut massa vegades un mar de silencis quan jo hi buscava un flotador de paraules que m'expliquessin.
Però m'ha ensenyat a estimar els animals, les llengües i el món.
... va decidir donar-me vida quan ho tenia tot en contra.
... va triar ser lliure i donar-me els seus dos cognoms.
... va viure la seua vida perquè jo visqués la meua.
I no ha sigut mai fàcil, i no sempre ha sortit bé.
Però seguim, cadascuna amb les seues lluites.
Buscant sempre la manera de trobar-nos.
Fent equilibris a vegades impossibles.
Intentant salvar totes les distàncies.
Per seguir-nos tenint com podem.
Sembla una relació poc habitual, però que li dediquis un post així, que em sembla valent, ja diu que és important.
ResponEliminaPoc habitual i complicada, però sí, necessitava buidar-me una mica i aquí sempre hi trobo el meu raconet.
ResponEliminaGràcies, com sempre, per la fidelitat :)
Fins i tot en els silencis i descobrim alguna cosa que uneix.... i paraules com aquestes que li dediques , penso que ho corroboren...
ResponEliminaSalut :)
ostres, ara arribo jo a veure aquest post de fa 6 mesos ... sí, jo que et conec, que la conec i que us conec puc dir que és un post valent i ple d'amor; carregat (molt) de significat i intencions. Valenta, Patri !!
ResponElimina