Ma mare ha sigut massa vegades un mar de silencis quan jo hi buscava un flotador de paraules que m'expliquessin.
Però m'ha ensenyat a estimar els animals, les llengües i el món.
... va decidir donar-me vida quan ho tenia tot en contra.
... va triar ser lliure i donar-me els seus dos cognoms.
... va viure la seua vida perquè jo visqués la meua.
I no ha sigut mai fàcil, i no sempre ha sortit bé.
Però seguim, cadascuna amb les seues lluites.
Buscant sempre la manera de trobar-nos.
Fent equilibris a vegades impossibles.
Intentant salvar totes les distàncies.
Per seguir-nos tenint com podem.
