Fenomen que s'escampa com la pólvora i es multiplica com els bolets, el festival de música és una de les activitats d'oci més reproduïdes i massives de l'estiu. Ahir em vaig deixar caure per un d'aquests festivals, el Cruïlla, no tan concorregut, publicitat, ni tan xupiguai com el Primavera Sound (que enguany també havia visitat, exclusivament per veure-hi Blur), però amb un cartell que em deia "vine, vine..." (i amb un preu bastant menys insultant que el del PS). Aquest mateix impuls és el que no em fa pensar en el que em tira enrere d'aquests esdeveniments: unes cues interminables per satisfer necessitats bàsiques que et poden impedir de veure un concert sencer, com ens va passar ahir amb Cat Power. I ja poden fer festivals any rere any, esponsoritzats fins a les dents, que tu t'acabaràs menjant cues sempre, al més pur estil de vida Ryanair.
Però els handicaps no acaben aquí. A la següent actuació, que enganxàvem des del principi i amb la feina feta, es va produir un fenomen que no és nou, però que no havia patit mai tant com ahir: gent plantada davant l'escenari fent petar la xerrada i fotografiant compulsivament una càmera-aranya voladora, quan no parlant per telèfon amb algun col·lega, passant olímpicament del concert i deixant anar, això sí, un "Eh, Rufus!", de tant en tant, com volent dir: "que fan que sóc i com molo". Ni quan Rufus Wainwright va demanar silenci expressament van ser capaços de tancar la boca. Nou fenomen que arxivo a la carpeta de fets incomprensibles de la vida. Tot i així, grandíssim concert: el bo d'en Rufus és un virtuós del piano i de la veu, va eixorivir el seu tranquil repertori amb la guitarra (més ben dit, les guitarres, una amb adhesiu de la Hello Kitty inclòs) i, a més, em va semblar encantador.
La traca final i guinda del primer dia del festival, que va salvar la nit amb notassa -i que em salva a mi de no semblar una vella xaruga-, va ser el concert de Suede. Eren el motiu de la meua inversió, i van superar les expectatives. Concert vibrant, enèrgic, nostàlgic, amb un Brett Anderson entregat que segueix sent una bèstia de l'escenari. Jo ho vaig donar tot. I el públic, aquí sí, rendit.
"Going to a Town", un dels temes que va cantar en Rufus, en versió videoclip, sense distorsions ambientals.
El hit "Beautiful Ones", un dels temes que van tocar Suede, en versió Cruïlla 2013, per respirar l'ambient.
