dijous, 25 d’octubre del 2012
Tastets
"Tot m'interessa una mica i gairebé res m'interessa molt". Aquesta cita no és de cap persona famosa; és d'una bona amiga, però també podria ser meua. Envejo els experts, els especialistes en alguna cosa, els que arriben a dominar una feina, una disciplina, un esport, un art..., i suposo que quan he estudiat i he fet cursos, la majoria de les vegades el que buscava era imitar aquests perfils per convertir-me en un d'ells. Però jo no estic feta d'aquesta pasta; m'interessen massa coses, i aquest tarannà tastaolletes m'ha impedit sempre aprofundir en res. Fins ara no ho tenia assumit. Ara ja ho començo a fer, bàsicament perquè és com sóc, i a aquestes altures o m'accepto o tururut. I també hi veig la versatilitat com a part positiva. Tot i així, no deixa de fer-me la sensació que sempre em quedo a mitges (i no em malinterpreteu, eh?;)).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Diria que et podria reclamar un copyright d'aquest text! ;p
ResponEliminaApunta'm al teu club. Ni tan sols diria que envejo ningú que se centra en una disciplina i aconsegueix excel·lir. A mi res m'interessa prou com per capficar-m'hi exclusivament, tret potser de la lectura, però miro que sigui molt diversa, i els blogs (això és addicció). En canvi, tot em pot interessar en moments puntuals, encara que tampoc podria dir que sigui el típic tastaolletes.
ResponEliminadona, tastaolletes, tastaolletes, no ... però inquiets sí que ho som, sí! i addictes com diu en XeXu.
ResponElimina"Un bon viatger no té plans fixos i no té intenció d'arribar" Lao Tzu
ResponEliminaM'ha semblat que venia a "cuento".
M'identifico prou i em quedo amb el ventall ampli de coneixement i versatilitat. Almenys tenim conversa per a tot tipus de tertulians :)
Ui, doncs t'hauré de demanar que me'ls cedeixis de franc, Porquet, que no estem per anar pagant drets d'autor. ;) Gràcies per passar i comentar!
ResponEliminaXexu, jo sí que envejo els experts, perquè precisament són els que m'engresquen a tastar les coses, i penso: "que guai saber-ne tant!". Però tinc assumit que jo no podria, sóc massa dispersa.
Inquieta i tastaolletes, Ciutadà. Jo sí, estic un pas més enllà. Puc passar de fer ioga a fer kick-boxing passant per la dansa del ventre com qui no vol la cosa, i entre mig, doncs una mica d'àrab, de cuina i de macramé, per què no. :p
Oh, Laura, quina cita de capçalera tan certa! Me la guardo, gràcies. I tant, si no fóssim així, no sortirien tertúlies tan interessants! ;) M'alegra que passis per aquí i hi deixis petjada. Fes-ho més sovint! :)
caram, podria subscriure cada una de les paraules. Però potser més que envejar, és una admiració. M'encanta la gent que té una passió i s'hi desviu (sense oblidar-se de la resta), voldria poder-ho saber fer. En fi, haurem d'accpetar-nos com a tastaolletes. Potser així, provant, provant arribem a descobrir alguna cosa que ens aficioni de debò.
ResponEliminaI tant, rits! Tastant tastant, alguna cosa trobarem que ens farà tilín, no? I mentrestant, a gaudir-ne tant com puguem!
ResponElimina